Avui m’he vist a la piscina i com sempre que vaig lleugera de roba i sense un boli a l’abast m’ha vingut la inspiració. També hi ha ajudat que la piscina de la Granada disposa de biblioteca mòbil amb revistes actuals del 2012, si hi ha sort. O sigui que he navegat de la piscina gran al Cosmopolitan i de la petita al Interiores i Mente Sana. I quan he llegit articles tan interessants sobre sexe i decoració domèstica he vist clarament que jo també tenia moltes coses a dir sobre l’univers femení i que eren tan dignes com aquestes. Documentar-te en una piscina té aquestes coses, que et deixes endur per la lleugeresa amb una facilitat que no ho pot impedir ni un factor de protecció elevat com és el meu. Afegeixo una nota mental per als fabricants de crema solar: haurien d’incloure un factor elevat de protecció mental, aquí ho deixo.

Això mateix em va passar ahir, que creiés que em calia escriure alguna cosa, vull dir, entre onada i onada amb la Montse Bas (he de posar cognoms perquè el meu món està a petar de Montses i numerar fa lleig, perquè sembla que es numeri per ordre de prioritats i importància. Jo sóc tan afortunada que puc dir que les Montses de la meva vida totes són Montse1, per tant per diferenciar-les amb alguna cosa que no sigui el color de la pedicura, ho faig amb el cognom). Tothom sap que quan et deixes endur pel vaivé del mediterrani o et pica una medusa o et poses a parlar del gestor, que és el que ens va passar a nosaltres.

Parlar del gestor et porta a parlar de l’empresa inevitablement, i mentre vigiles el socorrista que vigili els nens, repasses una altra vegada les dificultats de tenir una petita empresa i subratlles les ganes que tens de créixer però caram com n’és de difícil mentre has de vigilar socorristes i gestors i acabar postgraus, segones carreres i organitzar activitats per l’ampa. Perquè si amb alguna cosa coincidim la Montse de la pedicura turquesa i jo és que a banda de tenir dos fills mascles cadascuna, pensem en gran i executem en petit. Sí que forma part de la nostra gràcia, perquè el fet de ser dones, mares i joves ens porta a poder actuar de la manera que ho fem, però, senyors, també ens volem menjar el món, i el món ja és hora que s’hi comenci a posar bé.