Habilitats inconfessables

1. Sé com és una persona per la primera galeta que agafa d’una capsa de Birba. Quan algú tria aquella mena de neules, agafo la jaqueta i me’n vaig a comprar tabac. Si n’agafen una de les embolicades, sé que ens entendrem a la primera.
2. Puc estimar molt. I puc fer que l’altre ho noti.
3. Si tinc un atac d’eufòria, apago tots els aparells elèctrics que estan al meu voltant. Em passa cada vegada que m’emociono a tope. L’efecte és com una bomba de les pel·lícules que deixen tot Manhattan a les fosques i després la gent saqueja les botigues com si no tinguessin prou teles a casa, però a nivell domèstic. Per sort, qui em coneix ja ho sap i si m’emociono es posen a cobert després de prémer el botó de gravar sigui el que sigui que estiguin fent.
4. Puc fer-me estimar molt.
5. Quan algú em fa molt de mal, que això passa poc, però passa, l’esborro de la meva vida. No li recordo el nom ni la cara. Això en llatí se’n deia damnatio memoriae i era la pitjor condemna que se li podia dictar a un mortal. De poc que no li passa a Catul i ens quedem sense el seu cèlebre “pedicabo ego vos et irrumabo”.
6. Sé encendre cigarrets sense cremar-me el serrell, com li ha passat infinitats de vegades a la Joana. Per això quan estem juntes fumo sempre més, perquè com a mínim la primera calada del seu cigarret és meva.
7. Faig migdiades desperta. Cada dia almenys 10 minutets. La gent ho nota perquè havent dinat durant una estona no sóc persona.
8. Tinc moments de telepatia via Twitter. I no, no em medico ni em fa falta.