Vull que s’enduguin aquesta ombra negra que ho cobreix tot. La por somorta, les nits d’angoixa. El filtre que va abans de les parpelles, la cataracta que no deixa sortir el sol, que deixa l’herba rasa, que et fa comprar l’enèsim jersei negre al Mango perquè els altres s’han descolorit o perquè els de la Sita Murt són massa grisos. Les mirades de la gent acusadora, de les persones que sembla que et van conèixer i que ara et desaproven perquè la rialla no és prou ampla, o la desgràcia prou aliena.

També vull que pugui tornar a escriure coses gracioses i divertides. L’humor fi i superficial sobre la meva família . Els tòpics reversionats i les brometes còmplices de la gent que passa les nits rere el Twitter. Vull sobrepassar les 300 paraules de rigor i que encara me’n quedin 200 més i no trobar el moment d’acabar. Abandonar les subordinades i instal·lar-me en les frases simples. No molestar-me cada vegada que afegeixo una conjunció copulativa. Que no m’hagi de preocupar per repetir estructures.

Vull justícia divina. Que el meu pare mort s’aixequi de la tomba i li clavi un clatellot a la seva dona per haver-me ferit fins a límits intolerables. Un clatellot que soni com un plas sec i contundent. I ja que hi som, que reparteixi una mica més amb la mà plana, i mal en deu fer perquè li recordo una mà enorme, cap als cràpules d’aquest país que esgoten i asfixien. No en sentit literal, en sentit econòmic. Vull que la Joana triomfi i s’enamori de nou.

Vull amor bottled i també de l’altre, el físic. Cada dia. Des que m’aixeco i escupo la negra nit fora de mi fins que deixo que em torni a penetrar l’ànima i fins i tot mentre la tenebra em cobreix, en vull d’amor. Amor en forma de manicura en rouge, de sabates de taló a les rebaixes, d’ocasions furtives fora del llit, de pel·lícules tronades, de sopars i maridatges i vins i més vins, de trobades de la gent de l’Erasmus a París, de casaments, de bons llibres i també de dolents, què carai.

I ara demanaré l’única cosa que potser se’m concedirà perquè tinc contactes, jo. Conec el rei ros que ho gestiona. No el de l’encens, l’or o la mirra. Mai he sabut qui portava què. En fi, vull un espai nou on abocar tot això que em portaran els reis. Vull escriure feliçment tonteries en un blog que no sigui rosa i que tingui una tipo amable. Vull deixar de ser una sabata rosa. Em vull corporitzar.

1- Vaig néixer després que ma mare anés de farra tota una nit de festa major i es despertés amb mal de ronyons. Encara no tocava, però com que era la tercera cesària va decidir que ja en tenia prou i que ella paria i ella decidia.
2- Un dia em van portar a veure el tren i vam xafar un duro a la via. Quan ma mare agafava el cotxe per dur-me a algun lloc, no sabia mai si era Ripoll o Barcelona.
3- Em vaig negar a anar a l’escola. Insubmissió!
4- Li vaig demanar a ma mare de genolls que em deixés anar al cole que tenia cistelles de bàsquet al pati.
5- Em van obligar a quedar-me a l’hora del pati a acabar de pintar una merda de dibuix d’un pallasso. Vaig declarar la guerra als colors.
6- Vam construir el Pol i jo el millor cotxe de l’univers i conduíem per la plaça Major sense carnet. Ara que tinc carnet, no m’hi atreveixo.
7- 17- No cal passar-hi si no és estrictament necessari. Algun estiu a Estats Units en millora el record i justifica el meu nivell d’anglès.
18- Trepitjo Barcelona per quedar-m’hi. Faig dret durant tres mesos.
19- Salto a Filologia Clàssica. El primer gran encert de la meva vida.
20- Anem a Bilbao amb la Joana. Estudiem gramàtica grega amb l’Anna mirant el canal plus.
21- París és una festa. Argentina no és un país, és una residència universitària.
22- Com pot fer una discoteca anomenada Woman Caballero d’agència de contactes?
23- Per arribar al meu pis de Vilafranca, necessito un plànol. Confonc Vilafranca, Vilanova i el Vendrell durant mesos.
24- Una jutgessa ens demana si portem els anells. Innocent.
25- No som conscients que ràpidament tindrem nens i que el que hem de fer és aprofitar per dormir.
26-32- Insomni i paranoia. Calçotets arreu. La consulta de pediatria és l’àgora del moment.
33- Faig un curs súper útil de correcció de guions cinematogràfics. Després de Filologia Clàssica és la disciplina amb més projecció de futur.
34- He de refer una necrològica que em portarà a fer una trucada d’urgència que em canviarà la vida laboral.
35- M’estreno en el món pervers de la manicura.
36-

L’aire es fa feixuc. Cal aplicar pal·liatius i tirar-te de bomba a la piscina. Si pot ser, s’ha d’esquitxar el màxim de iaiones, en especial les de la laca i el tupé encartronat. El perill consisteix en què el biquini faci el seu propi recorregut distanciat del cos. Que s’alliberi de la seva funció i deixi al descobert els pits turgents i el pubis retallat. Què hi farem, el recollirem amb dignitat i trucarem al 112 per intentar recuperar els marits de les dones esquitxades. Però això no passa mai, com a màxim s’escapa un pit que ràpidament és tornat dins de la copa que amb prou feines tapa el mugró. De moment no hi ha cap infartat. El socorrista respira tranquil i et mira emprenyat perquè li has fet activar l’alerta senyora amb antecedents que es passeja massa alegrement.

Holaquètal, quèfas, quantdetemps. Sóc astronauta, vols dir, o estàs molt gras, tu a quin Déu has ofès. No dius res de tot això i respons amb tota l’educació que pots en un dia de tanta calor. Li recordes el nom de miracle i penses collons almenys podries haver-te tirat a la piscina fent un doble tirabuixó carpat i així tindríem alguna cosa nova per comentar. Ofegar algú és delicte, diu el socorrista des de la seva mirada d’ulleres de sol perpètues. Com que no vols anar a la presó, poses en marxa la coreografia aquàtica que et porta cap a la vora i d’un sol salt, això està assajat i ho domines, surts del caldo per caure a la tovallola.

No tens esma per fer veure que vols agafar un llibre per llegir. Les energies van focalitzades a repel·lir l’atac enemic. No hi ha aeroport al planeta que concentri tants escàners. Sort que la minsa peça de roba que et fa digna no duu res metàl·lic perquè forçaries la visita a l’oftalmòleg de diversos bípedes. I decideixes activar el teu, d’escàner. No veus res de nou al planter. Alguna pròtesi mamària que t’havia passat per alt l’estiu passat i prou. Les calbes i les cel·lulitis avancen inexorables. Algun hípster que dignifica l’edat. I de cop detectes la senyora estupenda que porta una dosi de laca extra i t’oblides del món mentre agafes empenta i brodes un salt de bomba apoteòsic, que provoca una ona expansiva tal que passa automàticament als annals de la història d’una piscina de socorrista ultratjat.