Avui m’han demanat que faci una carta de presentació per poder optar a un postgrau de màrqueting digital i per consell del meu soci escric aquest post en primera persona. Se suposa que he de convèncer un comitè d’experts que m’avaluaran i decidiran si puc formar part dels escollits de l’Olimp del Inbound Marketing. Ara que hi som, no sé quin Déu és el que té el meu perfil, més que res per encomanar-me a ell. Deu ser Pal·las Atenea, Minerva per als que només saben llatí, perquè d’estratègia en sabia un pou. I tenia molta mala llet.
Tothom sap que jo de mala llet, poca. Que d’estratègia, vaig fent. Que habilitat per ser allà on haig de ser i dir el que toca, bé. Que interpretar senyals i conduir l’univers cap a propòsits lícits o il·lícits, matrícula d’honor. I tot sense un títol universitari que ho acrediti perquè els filòlegs clàssics en principi només declinem i llegim guarrades de Catul. Esclar que això en un Currículum no vesteix massa. No puc anar a una reunió dient ei, senyors, que jo en sé de fer alinear els astres. Que sé què hem de dir, per quin canal, i amb quina cadència perquè el resultat sigui l’òptim. I a més sé a quina verge he de resar. Senyors, poseu-vos a les nostres mans i deixeu-vos de romanços, que de vendre productes en sabem una estona. I no només la força, sinó que també la tècnica ens acompanya. I aquí ho acredita el meu títol de Filòloga Clàs… ohwait!
Així doncs, aquest any em tocarà estudiar, fer exàmens i el que és pitjor, no hi haurà un bar per demanar els apunts al cambrer. M’hauré de quedar fins tard a acabar els exercicis, faré veure que treballaré mentre repassaré el temari i ompliré testos. Enviaré correus demanant aplaçaments de terminis d’entrega. Però almenys estaré enmig de gent de màrqueting, que després dels filòlegs clàssics, són els meus companys de feina naturals.
(I que consti que he arribat a les tres-centes paraules, que he tingut en compte el % de paraula clau apropiat i que no he posat ni H1 ni H2 perquè això encara no és un blog de feina. N de l’aspirant.)