Annamatopèdia

Arxiu “Mes: juliol de 2013”

Calor i maldat

L’aire es fa feixuc. Cal aplicar pal·liatius i tirar-te de bomba a la piscina. Si pot ser, s’ha d’esquitxar el màxim de iaiones, en especial les de la laca i el tupé encartronat. El perill consisteix en què el biquini faci el seu propi recorregut distanciat del cos. Que s’alliberi de la seva funció i deixi al descobert els pits turgents i el pubis retallat. Què hi farem, el recollirem amb dignitat i trucarem al 112 per intentar recuperar els marits de les dones esquitxades. Però això no passa mai, com a màxim s’escapa un pit que ràpidament és tornat dins de la copa que amb prou feines tapa el mugró. De moment no hi ha cap infartat. El socorrista respira tranquil i et mira emprenyat perquè li has fet activar l’alerta senyora amb antecedents que es passeja massa alegrement.

Holaquètal, quèfas, quantdetemps. Sóc astronauta, vols dir, o estàs molt gras, tu a quin Déu has ofès. No dius res de tot això i respons amb tota l’educació que pots en un dia de tanta calor. Li recordes el nom de miracle i penses collons almenys podries haver-te tirat a la piscina fent un doble tirabuixó carpat i així tindríem alguna cosa nova per comentar. Ofegar algú és delicte, diu el socorrista des de la seva mirada d’ulleres de sol perpètues. Com que no vols anar a la presó, poses en marxa la coreografia aquàtica que et porta cap a la vora i d’un sol salt, això està assajat i ho domines, surts del caldo per caure a la tovallola.

No tens esma per fer veure que vols agafar un llibre per llegir. Les energies van focalitzades a repel·lir l’atac enemic. No hi ha aeroport al planeta que concentri tants escàners. Sort que la minsa peça de roba que et fa digna no duu res metàl·lic perquè forçaries la visita a l’oftalmòleg de diversos bípedes. I decideixes activar el teu, d’escàner. No veus res de nou al planter. Alguna pròtesi mamària que t’havia passat per alt l’estiu passat i prou. Les calbes i les cel·lulitis avancen inexorables. Algun hípster que dignifica l’edat. I de cop detectes la senyora estupenda que porta una dosi de laca extra i t’oblides del món mentre agafes empenta i brodes un salt de bomba apoteòsic, que provoca una ona expansiva tal que passa automàticament als annals de la història d’una piscina de socorrista ultratjat.

Dones, Amor

Uns vidres escampats a terra i un búnquer mal il·luminat. Sota la bombeta un gest gràcil que acompanya paraules no del tot desconegudes. Juga amb les ulleres, malgrat no veure-hi bé. De fet ningú hi veu amb aquesta fosca i la fortor del most fermentant. Hi ha una màquina que s’encarrega de fer no sé què amb les ampolles que em transporta a la nau especial d’Alien. És molt bonic el que diu. Diu que en totes aquelles ampolles hi ha un trosset d’emoció que quan es destapin en altres terres es convertiran en amor d’altri. Ningú sap del cert cap on viatjaran però el fet és que si no és algú com jo, algú que ha integrat el cava en la seva vida de petits plaers quotidians, si és algú que s’espera el diumenge per obrir l’ampolla i encara n’hi diu xampany, quan s’obri l’ampolla serà perquè s’ha acabat la paella, els canelons o en el pitjor dels casos el pollastre a l’ast i és hora de bufar les espelmes.

La torno a veure asseguda al meu jardí. S’escolta l’Anna que parla de cinema i de com n’és de difícil aconseguir dirigir una pel·lícula en aquest país si no ets dels de sempre. Amb això coincidim tots el que hi som i tenim empresa. Per sort amb la quarta ampolla d’Amor se’ns aclareix un futur prometedor de manicura vermella i gominoles de colors. Un futur en femení per allò de la sensibilitat i la intuició innata que per als negocis és imprescindible. Parlem immerses en la foscor i les veus masculines, que sempre hi són i ens complementen, fan de música de fons, sense estridències, afeblint els greus ancestrals per deixar que les nostres veus, les de la il·lustradora, la cineasta, l’estilista, la filòloga i la seva, donem pas a una nova manera d’entendre la vida abans de penjar-nos del coll una copa Riedel i tornar a calçar-nos els talons que ens portaran al món conegut dels homes que organitzen el Vijazz.